Xinxes

Xinxes

Xinxa

Cimicidae

Cimex lectularius, conegut vulgarment com la xinxa o xinxa dels llits, es un insecte hemípter de la família Cimicidae. La seva alimentació es hematòfaga, es a dir que es nodreix amb sang dels humans i d’altres animals de sang calenta. El seu nom vulgar prové del hàbitat freqüentment utilitzat: matalassos, sofàs i altres mobiliari. Encara que no es estrictament nocturn, la seva principal activitat la desenvolupa per a nit.

Cimex lectularis és l’espècie de xinxa que millor s’ha adaptat a l’entorn humà. Es troba en climes temperats de tot el món i s’alimenta de sang. Existeixen altres espècies com són Cimex hemipterus, que es troba en les regions tropicals, que també infecta a pollastres i ratpenats, i Leptocimex boueti, que es troba en els tròpics d’Àfrica occidental i Sud-amèrica, que infecta ratpenats i humans. Cimex pilosellus i Cimex pipistrella infecten principalment a ratapinyades, mentre que Haematosiphon inodora, una espècie d’Amèrica del Nord, afecta preferentment a pollastres.
Els adults d’aquesta xinxa són de color entre vermell i marró, són aixafats, de forma oval, i sense ales, amb uns pèls microscòpics que li donen una aparença de tenir franges. Un error freqüent és creure que no es poden veure a simple vista.

Els adults mesuren de 4 a 5 mm de longitud i no es mouen prou ràpids per escapar de la vista d’un observador atent. Les nimfes són translúcides, de color clar que van adquirint color fosc segons realitzen les successives mudes fins a arribar a la maduresa.

 

ALIMENTACIÓ

Les xinxes dels llits estan normalment actives després de la posta de sol, amb un pic en la seva alimentació al voltant d’una hora abans de l’alba. No obstant això, poden intentar la seva alimentació en altres hores si es dóna l’oportunitat, i han estat observades alimentant-se en totes les hores del dia. Aconsegueixen la seva víctima desplaçant o fins i tot algunes vegades pujant per les parets de l’habitació fins al sostre i deixant-se caure sobre alguna persona quan la detecten per la calor que desprenem els humans. Atrets per la calor i el diòxid de carboni que exhalem per la respiració, la xinxa perfora la pell de la seva víctima amb una espècie de dos tubs buits del seu aparell bucal. Amb un d’ells extreu la sang del seu hoste i amb l’altre injecta la seva saliva la qual conté anticoagulants i anestèsics. Després d’alimentar-se durant uns cinc minuts, la xinxa torna al seu amagatall. La picada no pot ser sentida per les persones fins a uns minuts o fins i tot hores després d’haver-se realitzat. La primera indicació d’una picada és el desig de gratar-la, causa de la reacció que es produeix als agents injectats per l’insecte.
Encara que aquestes xinxes poden viure entre un any i any i mig sense alimentar-se, normalment intenten alimentar-se cada cinc o deu dies. Els individus ben alimentats normalment viuen de sis a nou mesos. Les infestacions per pocs individus poden ser difícils de detectar, i és possible que la víctima no ho detecti al principi. Les picades solen agrupar-se en línies o grups, poden trobar-se en diverses parts del cos de les persones.

CICLE BIOLÒGIC

Una xinxes (Cimex lectularius) mascle, inseminant de manera traumàtica a una femella de la seva mateixa espècie.
Tots els xinxes dels llits s’aparellen per mitjà d’un sistema anomenat inseminació traumática.En comptes d’introduir els seus genitals en l’aparell genital de la femella tal com és normal en la còpula, els mascles perforen a les femelles amb els seus genitals hipodèrmics i ejaculen dins el cos de la femella.
D’acord a la National Pest Management Association, les femelles d’aquestes xinxes poden posar fins a cinc ous al dia i uns 500 en tota la seva Vidalos ous són visibles a simple vista, mesuren aproximadament 1 mm de longitud (aproximadament com dos grans de sal) i són de color blanc lletós. L’ou madura en una o dues setmanes. La nimfa recentment emergida comença a alimentar-immediatament. Passa per cinc estadis ninfales separats per mudes abans d’arribar a la maduresa. Han d’alimentar almenys una vegada en cada estadi.
A temperatura ambient d’una casa, tarda unes cinc setmanes a desenvolupar-se completament des d’una nimfa recentment emergida a adulta. Només és fèrtil en la seva època adulta.

 

PICADES

En la majoria dels casos observats, l’efecte de les picades consisteix en un inflor de la pell vermellós encara que també pot ser pla, normalment acompanyat d’un intens pruïja. L’enrogiment i inflor de la pell és el resultat d’una reacció al·lèrgica als anestèsics continguts en la saliva de la xinxa, que és introduïda en la sang de la víctima. Les picades de la xinxa dels llits poden no ser distingibles de les dels mosquits, encara que les de les xinxes solen durar més temps fins que desapareixen els seus efectes. Les picades poden no aparèixer en el mateix moment i poden trigar fins a nou dies a aparèixer els seus símptomes.

Les picades de les xinxes dels llits no solen tenir en el seu centre un punt vermell com sol ocórrer en les de les puces. Una característica que sí és similar a les picades de les puces és que solen aparèixer alineades. Aquest tipus de distribució pot ser causat perquè l’insecte hagi estat molestat mentre s’alimentava i se situa a una poca distància d’on estava per seguir alimentant-se. També pot ser degut aquestes alineacions a les successives picades de l’insecte fins que troba una vena.

Les persones reaccionen de diferents formes a aquestes xinxes, depèn de molts factors com pot ser el tipus de pell de la víctima, l’ambient i el tipus de xinxa. En casos excepcionals es poden produir reaccions al·lèrgiques a les picades que produeixen nàusea i malestar. En un gran nombre de casos, estimat en un 50% de totes les persones, no hi ha cap tipus de símptoma visible de les picades, la qual cosa dificulta la identificació i eliminació d’aquesta plaga.

Normalment, les persones responen a les picades d’aquestes xinxes amb ansietat, estrès i insomni. Algunes persones també poden desenvolupar infeccions a la pell per gratar-se les picades.
La majoria dels pacients les picades són tractades amb corticosteroides per intentar rebaixar la pruïja i la cremor no experimenten millores significatives en els símptomes. Els antihistamínics redueixen la pruïja en alguns casos, però no afecten a l’aparença i durada de les lesions. L’aplicació tòpica de corticoesteroides tal com la hidrocortisona, sembla reduir les lesions produïdes per les picades i disminuir la pruïja.
Diversos pacients també veuen disminuït la pruïja i la inflamació amb l’aplicació d’aigua calenta a la zona de la picadura.8 L’aigua ha d’estar al voltant dels 50 ° C ja que si no està prou calenta pot agreujar els símptomes. Tampoc s’ha d’escalfar en excés l’aigua, ja que pot provocar cremades. També pot aplicar-se l’aigua calenta amb algun drap, fins i tot es pot escalfar la zona amb un assecador. Hi ha desacords sobre què és el que causa que els símptomes disminueixin amb la calor. Algunes hipòtesis diuen que la calor satura els nervis que transmeten la pruïja i no transmeten el senyal al cervell; altres, que la calor degrada els productes químics que causen la inflamació; i altres, que la calor desencadena un gran alliberament d’histamina, la qual cosa fa que després es produeixi un dèficit d’aquesta substància a la zona escalfada.

DANYS I PROBLEMÀTICA SANITÀRIA

Aparentment, les xinxes dels llits tenen tots els prerequisits necessaris per ser capaços de transmetre malalties d’un hoste a un altre, però no es coneixen casos confirmats on aquestes xinxes que hagin actuat com a vectors. Es coneixen almenys vint-i-patògens (encara que hi ha autors que els estimen en quaranta-un) que són capaços de viure a l’interior del cos de Cimex lectularius o en el seu aparell bucal. S’han realitzat moltes proves en laboratoris que han conclòs en que aquestes xinxes semblen no traspassar malalties d’una persona a una altra. Per tant, les xinxes dels llits són menys perilloses que altres insectes comuns com les puces. No obstant això, la transmissió de la malaltia de Chagas o hepatitis B es pot produir si es donen les condicions adequades.
Els fluids salivars injectats per aquests insectes causen enrogiment i inflamació de la pell, tot i que les persones poden desenvolupar més o menys intensitat depenent de la seva sensibilitat. Podria donar-se el cas que en algunes persones la picada d’aquest insecte desenvolupés un xoc anafilàctic però sempre en un petit percentatge de les persones. També és possible que persones sotmeses a constants picades d’aquest insecte desenvolupin anèmia. És important observar i vigilar possibles infeccions bacterianes secundàries.
Les infestacions per C. lectularius han augmentat recentment a tot el món. A la primera meitat del segle XX, aquestes xinxes eren molt comuns.

Des de mitjans de la dècada de 1990, els casos d’infestacions per xinxes dels llits han augmentat. Gràfics d’algun barri londinenc mostren que els cas de presència d’aquestes xinxes es doblen cada any entre 1995 i 2001. L’increment de les infestacions per aquestes xinxes són difícils de seguir ja que moltes vegades no s’identifiquen com un problema. La majoria dels informes s’obtenen d’empreses de control d’insectes, autoritats locals i cadenes d’hotels.

 

INFESTACIÓ

Hi ha diversos mitjans pels quals un habitatge pot resultar infestada amb C. lectularius. Les persones poden ser infestats en hotels, motels o un altre tipus d’allotjaments, i portar-los a les seves casa entre el seu equipatge. També poden introduir xinxes en els seus habitatges portant mobles o roba usada infestades a casa seva. Si algú es troba en un lloc amb una elevada infestació, les xinxes se li poden pujar a la roba i ser transportades en ella, encara que això és un comportament estrany i que només es dóna en els casos més extrems d’infestació. També poden produir-se infestacions en blocs d’habitatges, en el qual s’hagin introduït xinxes en un habitatge que serveix de focus d’infestació a la resta de l’edifici. Les xinxes dels llits, també poden ser transmeses per mitjà d’animals, incloent els ocells silvestres i les mascotes.

Aquesta propagació entre diferents llocs depèn en part del nivell d’infestació, del material utilitzat i de si el material és arrossegat a través d’àrees comunes i mentre les xinxes es desprenen, amb el que es produeix una mena de sembra d’adults i ous per on va passant els objectes a traslladar.
La mida de les poblacions en les infestacions de xinxes és variable, sol estar funció del temps passat des de la infestació inicial. Una sola femella té un gran potencial de reproducció i la seva població augmentar de manera geomètrica si té aliment i no es controla. Algunes vegades les persones no s’adonen que han estat picats. Les xinxes poden estar en qualsevol lloc de la casa, però tendeixen a estar prop de les seves víctimes, d’aquí el nom de xinxa dels llits.

 

LOCALITZACIÓ

Les xinxes dels llits es desplacen amb facilitat a través de tubs i juntes, i els seus cossos són molt plans, la qual cosa els permet amagar-se en diminutes esquerdes. Durant el dia tendeixen a estar apartades de la llum, preferint estar amagades en llocs com matalassos, al seu interior o exterior, somiers, mobles propers, catifes, sòcols, parets interiors, forats diminuts en la fusta etc. Les xinxes poden trobar-se soles però sovint s’agrupen. Les xinxes dels llits són capaços de desplaçar-se més de 30 metres per alimentar-se, però solen romandre prop del lloc on dorm la víctima.

 

DETECCIÓ

C. lectularius és elusiva, ràpida i nocturna, la qual cosa fa difícil la seva detecció. Encara que es pot contactar amb una empresa especialitzada per determinar si una casa està infestada de xinxes, existeixen mètodes perquè una persona pugui determinar per si mateixa si té infestació a casa seva.
La presència de xinxes dels llits pot ser confirmada per la identificació d’insectes capturats o per la disposició de les picades a la pell. Encara que es poden donar picades solitaris, sovint aquests segueixen una disposició lineal seguint les venes que transporten la sang per sota de la pell.
Els exsudats fruit de les mudes així com els organismes vius tenen una olor característica que en cas d’infestacions importants poden ocasionar un “olor de xinxes” que les persones que han estat en contacte amb plagues anteriors de l’insecte poden reconèixer. Per això mateix hi ha també la possibilitat d’ensinistrar cànids per a la detecció de les xinxes.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.