13 set. Formiga argentina

Formiga Argentina

Linepithema humile

La formiga argentina (Linepithema) és una formiga petita que fa uns 2.5 mm de llarg (les obreres). El seu cap és ovalat, el tòrax estret i l’abdomen petit i punxegut. L’aspecte general és allargat i de color marronós.

BIOLOGIA

Abans de l’estació reproductora, les obreres executen algunes reines, cosa que probablement afavoreix la producció de nous mascles i noves reines, ja que d’aquesta manera es “desinhibeix” la diferenciació de sexes. Hi ha un control del sex-ratio per part de les obreres. En funció de la temperatura i la quantitat de proteïnes que entren al niu, es produeixen més o menys obreres, mascles i reines. Les obreres són capaces de reconeixer les larves o pupes mascles.

Les reines mesuren uns 4 mm i les obreres entre 2 i 3 mm. No existeix divisió de castes entre les obreres. El nombre de reines que romanen al niu sense ser executades depèn de la presència de mascles. Com més mascles, més es permet la presència de reines verges. En el cas de la formiga argentina, són el mascles els que es dispersen (les femelles es queden al niu). Els mascles són acceptats al nous nius només quan hi ha reines fèrtils o pupes reina (si no són atacats per les obreres). El mascles és queden als propis nius mentre hi ha reines fèrtils, però quan aquestes disminueixen o desapareixen es dispersen cap a altres nius.

REPRODUCCIÓ

Els mascles descarreguen tot el seu esperma en un sol “acte” reproductiu. La femella és pot reproduir amb més d’un mascle però, en general, només un d’ells és el pare de la majoria d’obreres. Tot i que hi sol haver un biaix de deu mascles i una famella. El major èxit reproductiu es dóna quan la reina es troba en presència de dos mascles, un número major de mascles interfereix negativament en el fet reproductiu.

Una de les principals característiques de L. humile és ser poligènica, és a dir, tenir diverses reines (de vegades centenars) dintre d’un mateix formiguer, per tant els nivells de creixement poblacional són molt elevats. Les reines posen entre 20 i 30 ous diaris en condicions ideals. A més no realitzen vols nupcials i la còpula entre mascles i femelles (alats) és dintre del mateix niu, per això s’evita el risc de que els depredadors eliminin a les inofensives reines fecundades. Una vegada que la còpula està completada, els mascles moren i les femelles romanen vives posant ous durant la resta de les seves vides. Es calcula que poden arribar a viure fins a cinc anys.

Les reines d’altres espècies, quan ja són fecundades, emprenen la tasca de buscar un lloc idoni per a situar el futur formiguer, per la qual cosa passen setmanes o mesos esperant que neixin les primeres obreres (n’orses) que s’encarregaran d’alimentar a la seva mare i a les futures criatures. Les reines de formiga argentina no posseeixen reserves d’aliments que els permetin estar en períodes de dejú molt perllongats sense que una obrera les alimenti (l’alimentació es realitza per trofal·laxis), per tant resulta impossible que elles abandonin el niu i donin inici a una nova colònia soles, és per això que prefereixen mantenir-se en el mateix formiguer on van néixer.

No obstant això, quan es forma una nova colònia, una o més femelles gràvides abandonen el seu niu d’origen amb un seguit d’obreres que ajudaran amb l’alimentació de les noves larves i de la reina. Cal destacar que, encara que es formin noves colònies aquestes no són del tot independents perquè segueixen mantenint vincles amb el formiguer d’origen i amb altres colònies.

DANYS QUE PODEN PROVOCAR

Aquestes formigues formen colònies de formiguers que tenen diferències genètiques i, periòdicament, batallen entre les diferents colònies pel control del territori; al contrari que els formiguers de la mateixa colònia, semblants genèticament, que es comporten de manera pacífica entre si.

Això no passa quan envaïen terres més llunyanes, perquè formen colònies gegantesques, que arriben a abastar grans extensions de centenars o milers de quilòmetres. No se sap per què desenvolupen aquest comportament tan peculiar. D’altra banda es pot esmentar que les formigues argentines acaben amb totes les espècies natives de formigues del lloc que han envaït, produint dràstics canvis en l’ecosistema.

Els efectes sobre la flora tenen lloc de diferents formes. D’una banda, per la relació que estableix amb pugons que perjudica a les plantes i, per l’altra, per pertorbar i eliminar a pol·linitzadors i dispersors de llavors, amb el que es produeixen canvis importants en la comunitat vegetal.

CONTROL

S’ha de tractar amb un producte específic; que posseeixi un gran poder d’atracció per a formigues invasores d’interiors i formiga de la fusta. Una vegada aplicat s’observa un ràpid increment del nombre de formigues al voltant del producte , menjant-lo voraçment. Després ho porten dins el formiguer, distribuint-lo i afectant a la resta de la colònia, incloent a la reina. La mortalitat succeeix gradualment, possibilitant un excel·lent control de tot el formiguer.

L’ús d’un producte professional adequat, i a causa de els hàbits de: niar, trasllat, alimentació, colonització i aparellament, les formigues invasores són difícils de controlar sense l’ajuda de aquest producte.

En nius de difícil accés: a les parets; sota pedres, taules, fustes decoratives de jardí, en els falsos sostres dels habitatges. Es traslladen per tota la casa/departaments pels fonaments Ex. maons buits; cablejat elèctric i/o telefònic; canonades d’aigua; canonades de calefacció; aparells d’aire condicionat, busquen aliments en cuines, banys, menjador, safarejos, patis terrasses, arbres propers…

CONCLUSIONS

La formiga argentina s’adapta fàcilment a diferents ambients i aliments. Hi ha diferents classes de formigues, i algunes d’aquestes envaeixen cases. És possible tenir problemes amb formigues quan hi ha aliments o aigua al descobert dins la casa. El bon control de la casa prevé que hagi formigues tret que el temps sigui molt càlid i sec o molt humit. Aquestes condicions condueixen a les formigues a buscar refugi dins la casa. La majoria de les formigues prefereixen fer un niu en terra o fusta a l’aire lliure, però les cases ofereixen molts bons llocs per a niar com fusta i esquerdes o forats en el maó o les parets. Les formigues prefereixen estar prop de la calor i la humitat.