Periplaneta americana 

Els adults de la panerola americana presenten una mida entre 34 i 53 mm, i com la resta de paneroles, tenen el cos deprimit i aplanat. Són de color marró ferruginós uniforme, excepte el pronot que presenta una banda submarginal de color marró clar o groguenc. Les ales són vermelloses i cobreixen totalment l’abdomen; en el cas dels mascles arriben a sobrepassar l’extrem de l’abdomen, mentre que en les femelles no.

Tot i que aquesta panerola té una coloració marró vermellós semblant a la de Blattella germanica, és difícil confondre-la amb ella ja que la Periplaneta americana no té dues bandes fosques sobre el pronot (placa dorsal del primer segment del tòrax). Igualment, la diferencia de mida entre els adults de Periplaneta americana, que és la panerola més gran (fins més de 5 cm) i els de Blattella germanica que és la panerola més petita (no sobrepassa 1.6 cm), facilita la seva identificació. Únicament és possible confondre les nimfes d’aquesta panerola amb les nimfes de la panerola negra o oriental Blatta orientalis.

DETECCIÓ I SEGUIMENT

Aquestes paneroles es poden trobar en habitatges, però és més freqüent trobar-les a grans edificis comercials com restaurants, forns de pa, botigues d’ultramarins, plantes de processament d’aliments, hospitals, etc. En aquests llocs se les pot trobar principalment a les àrees on es preparen, manipulen o emmagatzemen els aliments i als soterranis. Durant l’estiu es poden trobar a l’exterior vivint en llocs ombrívols i humits, com a buits als arbres, piles de fusta, o als patis interiors de les edificacions. A les nits és possible veure-les realitzant migracions pels carrers de les ciutats d’un lloc a un altre. Són, conjuntament amb la panerola oriental Blatta orientalis, les paneroles que es poden trobar més freqüentment a la xarxa del clavegueram.

Es desplacen corrent o volant. La via d’entrada a les edificacions pot ser a través dels productes infestats que s’introdueixen a l’edifici, a través del sistema de clavegueram pels desguassos o altres connexions amb el clavegueram, o per la migració des de llocs com: llenyers, vegetació, contenidors d’escombreries i llocs amb acumulació de detritus orgànics, que es trobin al voltant de l’edificació.

Com la resta de paneroles són d’hàbits nocturns, per això, durant el dia fugen de la llum i s’amaguen a les proximitats de canonades, aigüeres, banys, etc., on troben el microclima adequat per a la supervivència.

Per a la detecció i seguiment d’aquesta panerola es poden utilitzar trampes adhesives amb atraients específics com les feromones d’agregació o amb atraients alimentaris més genèrics.

DANYS I PROBLEMÁTICA SANITÀRIA

Com la resta de paneroles que viuen i s’alimenten en llocs amb brutícia, Periplaneta americana pot contaminar el nostre entorn i aliments amb bacteris, especialment Salmonella, amb quists de protozous, amb virus i amb fongs com Aspergilus.

CICLE BIOLÒGIC

La femella forma una ooteca una setmana després de l’aparellament. Aquesta ooteca és transportada per la femella per un període de temps que pot oscil·lar entre poques hores fins a quatre dies. Posteriorment l’ooteca és dipositada en una superfície protegida prop d’una font d’aliment i en ocasions és cementada gràcies a una secreció produïda per la boca. L’ooteca té un color marró fosc vermellós quan és produïda i després d’un o dos dies es transforma en negre. Té una mida d’uns 8 mm de longitud i 5 mm d’amplada, amb una extremitat lleugerament punxeguda i al seu interior es poden trobar entre 14 i 16 ous.

Una femella pon de mitjana10 ooteques al llarg de la seva vida. Aquest nombre pot oscil·lar entre 6 i 30, malgrat alguna femella ha arribat a pondre fins 90 ooteques. El temps d’incubació de l’ooteca és de 50-55 dies o més. De cada ou sortirà una petita nimfa que passarà per 6-14 mudes abans de transformar-se en adult. El temps de desenvolupament des d’ou a adult està molt influenciat per la temperatura, oscil·lant entre 6 mesos i més de 24 mesos, malgrat el temps mitjà a l’interior de les edificacions és d’uns 20 mesos. L’adult viu entre 14 i 15 mesos. Una femella i la seva descendència pot produir sobre 800 paneroles en un any.

L’hàbitat òptim per completar el seu cicle biològic són llocs molt calents (és activa a una temperatura entre 21 i 33ºC) amb molta humitat i amb matèria orgànica que els serveix com font d’aliment.

CONTROL

El control de les paneroles en general es basa en diversos passos:

• Inspecció: Per comprovar l’espècie de panerola implicada i determinar on estan els individus, i per tant , a on s’han de realitzar intervencions o tractaments. Aquesta inspecció es podrà fer visualment i amb trampes de seguiment de feromones o atraients alimentaris.
• Intervenció: Consisteix en l’aplicació de les mesures correctores o en la utilització del mètodes de control mecànics, físics o químics.
• Seguiment: Un cop s’ha fet la intervenció, s’haurà d’establir un sistema de seguiment similar al realitzat a la inspecció inicial que permeti determinar l’eficàcia de les intervencions realitzades i la localització de possibles nous focus d’infestació.
• En concret per al control de Periplaneta americana, s’ha de posar una especial atenció en inspeccionar les parts baixes de les edificacions, i principalment els soterranis, canonades, desguassos, calderes, i altres llocs humits i calents.

MESURES CORRECTORES I/O PREVENTIVES

S’haurà de mantenir en bon estat el sistema de desguassos i canonades, així com qualsevol altra connexió amb el sistema de clavegueram per evitar l’accés d’aquesta panerola a l’interior de l’edificació. Igualment es mantindrà un bon sanejament de l’edifici per evitar que les paneroles puguin trobar refugi i/o fonts d’aliment i aigua.

MESURES DE CONTROL ACTIU

Cal advertir que només el control químic no soluciona el problema de les paneroles. Perquè el seu ús sigui eficaç, s’ha de combinar amb l’establiment de mesures preventives i/o correctores.

El control químic es basarà en tractaments perimetrals i/o de barrera amb insecticides formulats com microencapsulats o pols humectables que evitin l’accés de les paneroles a l’edificació. A l’interior també es pot utilitzar esquers col·locats en escletxes a prop de les àrees de refugi.

OBSERVACIONS

Donat la seva relació amb el clavegueram, després de grans pluges o quan són molestades als seus refugis dintre del clavegueram (obres, etc.) aquesta panerola pot pujar a les edificacions, generant fortes infestacions als soterranis de les mateixes.

L'entrada Panerola roja o americana ha aparegut primer a Foraplagues Sanitat Ambiental.

Blattella orientalis (Linneaus)

La panerola oriental necessita ambients frescos i tendeix a quedar-se al, o prop del nivell del sòl i es troba normalment en les conduccions de les plantes baixes i soterranis (freqüentment en les xarxes de clavegueram, des d’on emergeixen a través d’arquetes i albellons.

Les paneroles són importants perquè: poden contaminar productes alimentosos, utensilis de cuina i les superfícies d’elaboració; poden molestar o causar temor a les persones; tenen una olor particularment desagradable; estan associades a reaccions al·lèrgiques; poden mossegar i estan associades a la transmissió de nombroses malalties.

DISTRIBUCIÓ

La seva distribució ecològica és àmplia ja que s’han estès per tot el món a causa de les activitats comercials.

Les paneroles pertanyen a un grup d’insectes que, per la informació que s’ha pogut obtenir dels seus fòssils, ha romàs durant 200 milions d’anys sense experimentar cap canvi. Són essencialment tropicals i subtropicals a l’origen i han sabut aprofitar la calor dels edificis construïts per l’home, per al seu desenvolupament en llocs amb climes més freds.

 MORFOLOGIA

1º). Adults:

Són de color marró negra brillant, aplanada. Antenes llargues i multi-segmentades. Potes també llargues i de coloració vermellosa. Amb les seves potes llargues i espinoses poden córrer ràpidament sobre la majoria de les superfícies. Uns coixins especialitzats en el tors els permet escalar fàcilment finestres de vidre o caminar en el sostre. En el final de l’abdomen presenten un parell de cèrcols anals. Té el seu cos una mica aixafat per a poder introduir-se per ranures i escletxes.

Posseeix també mecanisme de rellotgeria, que les fa sortir totes les nits a la mateixa hora

• Adults Mascles: Tenen una longitud d’antre 20 i 30 mm. Tenen la placa suprarenal rectangular.
• Adults Femelles: Tenen una longitud menor a 20mm. Són micròpteres, és a dir, les tégminas són molt reduïdes i les ales metatoràciques vestigials. Tenen la placa suprarenal triangular.

2º). Ous:

Posen els ous agrupats en sacs, cridats ooteques. Tenen al voltant de 7 a 10 mm. de longitud per 5mm. d’amplària, i consisteixen en dues sèries longitudinals de compartiments, en cadascun dels quals hi ha un ou en posició vertical. Cada ooteca pot fins a 18 ous, dels quals eclosionan normalment uns 15.

3º). Nimfes:

Les criatures són molt semblants als adults, són de menor grandària i tampoc tenen capacitat reproductiva. La pro ninfa està caracteritzada, perquè les antenes romanen unides a les peces bucals. Al principi és blanca, salvo pels ulls amb que són negres i la vora de les mandíbules que és castany; amb el temps s’enfosqueix i després de successives mudes, arriba a la seva grandària definitiva.

CICLE DE VIDA

La reproducció es realitza durant tot l’any, en condicions favorables. Una vegada arribada la maduresa sexual, els adults s’aparien i les femelles comencen la posada de les ooteques.

Aquestes ooteques romanen unides a la femella fins que troba un lloc apropiat (temperatura, humitat i aliment per a les futures nimfes) que dipositar-les.

El desenvolupament embrionari és llarg: a 30-36ºC. dura 44 dies, sent la durada normal d’unes 8 setmanes. Després de l’eclosió de l’ou apareix la pro nimfa, estat que dura uns pocs minuts, muda i dóna origen a la nimfa; la qual i després d’un cert temps, dependent de la temperatura i del sexe de l’individuo, es transformarà en adult. Les nimfes gens més sortir de l’ou, es dispersen ràpidament.

Temps de Generació:

Els mascles arriben a la maduresa sexual en menys temps que les femelles, així a 30-36ºC., des de l’eclosió de l’ou consumeixen 164 dies i 7 mudes; mentre que les femelles necessiten 282 dies i 10 mudes.

La vida dels adults oscil·la entre 2 i 9 mesos. El cicle complet és molt variable: a 28ºC., un any; però en condicions desfavorables, pot arribar a arribar a fins a dos anys.

HÀBITAT

Estan especialment adaptades a sobreviure amb èxit en els àmbits humans, on són especialistes a trobar un microclima en el qual sigui favorable la seva reproducció, desenvolupament i supervivència en un mitjà hostil.

Durant el dia, viuen en buits i esquerdes que són fosques i humides. A les paneroles també els agrada passar temps en les superfícies poroses, tal com la fusta, el cartró i el paper—perquè poden omplir aquestes superfícies amb la seva olor—que atreu a altres paneroles a aquestes mateixes àrees. Prefereix els llocs frescos sent el seu hàbitat els soterranis, cellers i cambres trasters.

Són típics habitants d’edificis, en llocs càlids com cuines, fleques, etc. També solen trobar-se en hivernacles atacant llavors, planters i fins i tot afectant la part aèria de plantes adultes.

ETOLOGIA

Són animals de clars hàbits nocturns que fugen de la llum. Solen ser actius durant la nit, passant les hores de llum amagades, normalment prop de fonts de calor i/o humitat. De comportament *gregari, si bé de cap manera es poden considerar insectes socials.

TIPUS DE DANY

Les paneroles prefereixen viure prop de la seva font de menjar i aigua. Llevi’ls el menjar i l’aigua i les paneroles tindran un temps més difícil per a viure en la seva casa.

ALIMENTACIÓ

Les paneroles són omnívores, pel que poden menjar qualsevol cosa que sigui orgànica (miques de menjar i greix, escombraries, teles de llana i cotó, cartró de paper d’empaperar). En l’àmbit domèstic s’alimenten de qualsevol tipus de restes encara que demostren una especial tendència cap als materials amb fècula, les substàncies dolces i els productes càrnics. També poden menjar molts altres materials, des del paper d’empaperar parets fins a trossos de roba.

Les paneroles descarreguen la seva femta mentre mengen sobre els aliments que estan al seu abast, pel que poden contaminar aquests d’amb diversos agents patògens com: virus, bacteris, fongs, protozous i helmints (cucs paràsits) que porten externa o internament en els seus cossos. Actuen també com agents causants de processos al·lèrgics.

CULTIUS AFECTATS

El millor sistema per a evitar tot tipus de paneroles és la seva prevenció i aquesta passa de forma inevitable, pel sanejament de l’àmbit a protegir. En escletxes i racons amb un punt d’acumulació de brutícia poden sobreviure amb relativa tranquil·litat, i aquesta pot ser una font d’aliment per a aquests insectes.

Cal tapar les escletxes i netejar a fons de forma periòdica, de manera que es dificulti la instauració d’una plaga de paneroles en un àmbit determinat. De tota manera en un apartament normal per molt que es netegi existeixen una gran quantitat d’espais inaccessibles per a la neteja, però no a les paneroles. Quan una plaga de paneroles queda instal·lada en un lloc és molt difícil poder-la eradicar sense la utilització de insecticides.

Els aerosols d’ús domèstic poden ser útils quan el nivell de població és baix, però aquests normalment estan formulats amb insecticides de durada curta, de manera que la seva persistència sol ser insuficient per a eradicar una plaga de paneroles. Algunes persones veuen una panerola i immediatament agafen un pot de “spray d’insectes”. Però, un spray ràpid d’insectes no resultarà en control a llarg termini. Ingredients en la majoria de tractaments d’aerosol i de tipus “bomba” repel·leixin les paneroles. Després que els aerosols es polvoritzen, les paneroles evadeixen aquestes àrees polvoritzades. L’usar aquests productes pot causar que les paneroles s’amaguin més profund dins les parets i després pot ser més difícil per a controlar-les. Per a treure el major profit dels seus esforços, és millor usar un mètode amb diverses tàctiques per a controlar les paneroles. Però primer, necessita entendre de les paneroles que viuen en les nostres cases, què necessiten per a sobreviure i quines accions necessita prendre per a eliminar-les.

L'entrada Panerola oriental o negra ha aparegut primer a Foraplagues Sanitat Ambiental.

Blattella germanica

Les paneroles en general són insectes amb el cos deprimit, pla amb les ales creuades, planes sobre el dors. Tenen un cap petit, molt mòbil amb unes antenes llargues i un aparell bucal mastegador amb mandíbules robustes. El tòrax els hi dóna l’aspecte característic de paneroles, ja que tenen un pronot (placa dorsal del primer segament del tòrax) ample, en forma d’escut pla semicircular que cobreix el cap. Tenen unes potes llargues amb espines, molt adaptades a caminar i córrer. L’abdomen és pla i ample, i al final del cos presenten uns cercs curts i pluriarticulats.

Els adults de Blattella germànica tenen una mida de 13 a 16 mm de llargada, són de color ocraci o groguenc i presenten dues bandes longitudinals de color marró més fosc en el pronot. Les ales són de color groguenc, amb forma lanceolada, i cobreixen totalment l’abdomen.

Els adults d’aquesta panerola es poden diferenciar de la resta de paneroles per la seva mida (que és molt inferior al de les altres dues paneroles). Igualment es pot diferenciar de la panerola oriental (Blatta orientalis) pel seu color groguenc o marró clar, a diferencia del color negre de la panerola oriental. No obstant aquesta panerola es podria confondre amb les nimfes de petita mida de la panerola americana Periplaneta americana. Per diferenciar-les es poden observar les dues ratlles negres que la panerola alemanya té sobre el pronot.

Les nimfes de primer i segon estadi de la panerola alemanya es poden diferenciar de les nimfes de les altres espècies, perquè presenten el pronot marró fosc, però al segon i tercer segment del tòrax tenen una taca central blanca amb els marges foscos. Les nimfes dels següents estadis d’aquest escarabat, ja presenten les dues bandes fosques al llarg de tot el tòrax, que es veu posteriorment al pronot dels adults.

DETECCIÓ I SEGUIMENT

Blattella germanica és, sense dubtes, la panerola més important i freqüent a l’entorn urbà. Es poden trobar en molts llocs diferents, però prefereixen els llocs calents (33ºC) i humits. Per aquest motiu, es troben habitualment en cuines i lavabos, però també es poden trobar en altres habitacions com menjadors, dormitoris, etc. Són d’hàbits nocturns, per això durant el dia es troben a escletxes a prop d’una font d’aliment o aigua. Una forma juvenil pot refugiar-se en una escletxa d’1 mm, mentre que els adults requereixen un escletxa de 5mm d’amplada. En aquestes escletxes és on més fàcilment es poden localitzar aquestes paneroles, ja que en elles passen més del 75% del seu temps.

Com ja s’ha comentat són d’activitat nocturna, però els períodes d’activitat varien al llarg el seu cicle biològic, estat, sexe i estat fisiològic. Així per exemple, mentre les femelles sense ooteca són bastant actives, quan aquestes presenten l’ooteca es transformen en individus relativament inactius, movent-se únicament quan necessiten aliment o aigua. Els mascles passen gairebé tot el temps amagats, inclòs durant la nit. Totes les nimfes romanen immòbils durant els últims tres dies de cada estadi mentre preparen la muda. Per tant, durant una tercera prat de la vida de les nimfes no serà possible trobar-les quan es faci una inspecció.

Per la seva detecció i seguiment es poden utilitzar trampes adhesives amb atraients específics com les feromones d’agregació, o amb atraients alimentaris més genèrics.

DANYS I PROBLEMÀTICA SÀNITARIA

Les paneroles viuen i s’alimenten en llocs poc higiènics i quan mengen regurgiten part de l’aliment digerit i defequen sobre l’aliment, podent contaminar el nostre entorn i aliments. S’ha determinat que aquestes paneroles poden ser vectors de bacteris, especialment la Blattela germànica. Són un dels agents al·lèrgens més importants a l’entorn urbà, generant problemes com l’asma i altres processos al·lèrgics.

CICLE BIOLÒGIC

L’ooteca o càpsula dels ous, que produeix la femella de 2 a 4 dies després de la còpula, és de color groc marronós però generalment té dues tonalitats, sent més clar l’extrem unit a l’abdomen de la femella una escletxa o refugi fins al moment de l’eclosió. Una femella pot produir unes 5 ooteques (4-8 de rang) al llarg de la seva vida, amb una mitjana de 30-40 ous per ooteca. El temps que tarda en completar el seu cicle biològic oscil·la entre 54 i 215 dies, amb una mitjana d’uns 103 dies. En condicions de laboratori (27ºC i 40 % HR) poden completar el cicle en només 50-60 dies.

Aquesta panerola és la que més ràpidament es reprodueix, una femella i la seva descendència poden produir més de 30.000 individus en un any, malgrat moltes moriran per canibalisme o altres pressions poblacionals.

Els adults poden viure entre 100 i 200 dies. És de destacar que, en una població establerta d’aquest escarabat, el 75% dels individus són nimfes de diverses edats. L’hàbitat òptim per completar el seu cicle biològic són llocs amb elevada temperatura i humitat, amb matèria orgànica que els serveix com a font d’aliment.

S’alimenten de gairebé qualsevol cosa amb valor nutritiu incloent tot tipus d’aliment, i productes com el sabó, la cola i la pasta dentifrícia.

CONTROL

El control dels escarabats en general, i de Blattella germanica en particular, es basa en diversos passos:

• Inspecció: Per comprovar l’espècie d’escarabat implicada i determinar on estan els individus i per tant , a on s’han de realitzar intervencions o tractaments. Aquesta inspecció es pot fer visualment i amb trampes de seguiment de feromones o atraients alimentaris.
• Intervenció: Consisteix en l’aplicació de les mesures correctores o en la utilització dels mètodes de control mecànics, físics o químics.
• Seguiment: Un cop s’ha fet la intervenció, s’haurà d’establir un sistema de seguiment similar al realitzat a la inspecció inicial que permeti determinar l’eficàcia de les intervencions realitzades i , especialment amb aquest escarabat que té un rang de reproducció molt ràpid, la localització de possibles nous focus d’infestació.

MESURES CORRECTORES I/O PREVENTIVES

Consisteix en inspeccionar tots els productes que entren al local per comprovar que no tinguin escarabats ni ooteques, així com assegurar-se que l’edifici estigui en bones condicions de manteniment per reduir la seva entrada (no presenti forats ni esquerdes, etc.).

També és molt important el sanejament que inclou totes les pràctiques encaminades a reduir els llocs de refugi i les fonts d’aliment i aigua.

MESURES DE CONTROL ACTIU

• Control mecànic: Les poblacions d’escarabats es poden reduir mitjançant la utilització de trampes adhesives (amb, o sense atraient) o mitjançant l’aspiració.
• Control químic: Cal advertir que l’aplicació del control químic exclusivament no soluciona el problema de les paneroles. Perquè el seu ús sigui eficaç, s’ha de combinar amb l’establiment de mesures preventives i/o correctores.

Per al control químic contra aquest escarabat es poden utilitzar esquers, insecticides reguladors del creixement, líquids, aerosols, pols, laques i/o insecticides microencapsulats, generalment aplicats a escletxes i/o cavitats però, ocasionalment, es poden aplicar sobre superfícies.

Els esquers són particularment efectius contra aquest escarabat, sempre i quan es col·loquin en llocs adequats com al llarg de les unions i/o escletxes a prop de les àrees de refugi.

La utilització d’insecticides reguladors del creixement pot donar un bon control a llarg termini.

OBSERVACIONS

Aquesta panerola és molt mòbil i, malgrat no pot volar, té una gran capacitat per enfilar-se i dispersar-se a través de les canonades i els conductes elèctrics.

L'entrada Escarabat de cuina o panerola rossa ha aparegut primer a Foraplagues Sanitat Ambiental.