Si teniu aquest problema no dubteu en contactar-nos.

Més informació sobre Plagues de Rosegadors:

• Ratolí domèstic
• Rata Negre
• Rata Comuna o Grisa

L'entrada Plaga de Ratolins en una granja ha aparegut primer a Foraplagues Sanitat Ambiental.

Per exemple fent referència a les abelles, els investigadors de Geòrgia Tech van descobrir que una abella pot treure uns 15.000 grans de pol·len en dos minuts mentre es renta per netejar-se.

Vols saber més sobre les vespes i les plagues de vespes?

L'entrada Vespa empolainant-se ha aparegut primer a Foraplagues Sanitat Ambiental.

Pulex irritans, Ctenocephalides canis, Ctenocephalides felis felis

Hi han més de 2000 espècies arreu del món

Les puces són insectes sense ales amb un cos aplanat lateralment d’uns 1,5 a 4 mm de longitud. Com tots els insectes, tenen el cap, el tòrax i l’abdomen ben diferenciats i presenten tres parells de potes. El tercer parell es troba molt desenvolupat i les faculta per a saltar. Al cap presenten un parell d’ulls (no compostos, com és el cas dels dípters) i en algunes espècies podem apreciar unes llargues espines que formen les anomenades pintes o “ctenidis” d’on deriva el nom d’algunes de les espècies més habituals

Fins ara, s’han trobat unes 2000 espècies arreu del món. A Catalunya podem assenyalar, com a espècies més freqüents i causants de plagues domèstiques, a les puces de gossos i gats {C. canis i C. felis) i la que es considera pròpia de l’home, Pulex irritans

Detecció i seguiment :

En ambients domèstics són els ectoparàsits els que es presenten amb major freqüència. Els humans en són hostes alternatius, però atesa l’estreta convivència amb els animals, moltes vegades es veuen afectats per les picades d’aquests petits artròpodes hematòfags, és a dir, xucladors de sang.

En el cas concret de Ctenocephalides felis felis, atesa la seva baixa especificitat d’hoste i l’amplia distribució que presenta en el nostre país es tracta, segurament, de l’espècie que pica mes habitualment a l’home en zones urbanes. En llocs periurbans i rurals és molt freqüent també identificar Pulex irritans com a causant de picades en els humans.

En llocs on hagin viscut animals parasitats, poden mantenir-se elevades poblacions de puces durant llargs períodes de temps en un estat quiescent i aparèixer de manera sobtada en un moment donat, a causa d’un sincronisme en l’eclosió de les fases nimfals. És en aquests casos d’infestacions massives que afecten als humans quan les puces adquireixen el qualificatiu de plaga.

Danys i problemàtica sanitària :

Els problemes que es presenten amb major freqüència són deguts a les reaccions al·lèrgiques a les picades, que donen lloc a pàpules acompanyades de pruïja més o menys intensa. Aquestes picades s’observen en filera i ubicades en els llocs del cos on la roba queda més apretada, per exemple a sota de la goma dels mitjons i de la roba interior. En el cas d’infestacions massives, com les que ja hem assenyalat, es poden observar una gran quantitat de picades, sobretot a les cames.

D’altra banda, les puces poden actuar com a hostes intermediaris d’altres paràsits i patògens tant de l’home com dels animals domèstics. Són hostes intermediaris dels cestodes Dipylidium caninum i Hymenolepis spp., que també poden parasitar els humans. Les puces estan implicades en la transmissió d’algunes rickèttsies com la Rickettsia mooseri (= /?, thyphí), la Rickettsia felis i la Francisella tularensis. Però, sens dubte, on han tingut un dels papers protagonistes al llarg de la història ha estat en la vehiculació del bacteri Yersinia pestis, agent causant de la pesta bubònica o pesta negra.

Cicle Biològic :

Les puces tenen un cicle biològic amb metamorfosi completa, es a dir, les larves són morfològicament totalment diferents als adults. La durada d’aquest cicle és molt variable (14 – 140 dies) en funció de la temperatura i la humitat relativa. Aquest cicle es caracteritza per tres etapes: l’eclosió dels ous, el període que va de l’estadi de larva al de pupa, i el període de pupa fins a l’adult.

La posta d’ous la realitzen en l’hoste sobretot durant les hores que aquest reposa. Els ous cauen al terra i la major part solen quedar concentrats en aquestes àrees de descans. Les larves que eclosionen són allargades (2-5 mm), blanquinoses i àpodes. No són paràsits i s’alimenten de matèria orgànica que troben a l’ambient. Però la font principal de nutrients són les femtes semidigerides riques en sang que eliminen els adults. La supervivència de les larves es veu influenciada per tres factors: la disponibilitat d’aliments (directament lligada a la presència dels adults sobre un hoste), la temperatura i la humitat relativa.

En els habitatges les larves es poden trobar a moquetes i catifes o bé en amagatalls dels terres de fusta. La seva capacitat de desplaçament és molt limitada i solen restar en els mateixos llocs on dormen o descansen els animals. Una vegada han assolit el seu desenvolupament, les larves es transformen en pupes.

La pupa o nimfa, és l’estadi més resistent a condicions ambientals adverses. La puça adulta tarda a desenvolupar-se a l’interior de la pupa entre 7 i 19 dies, però pot romandre en un estat de quiescència o preemergència fins a 6 mesos. L’eclosió dels adults està influenciada per la temperatura i la humitat relativa, però sobretot són els estímuls originats per la presencia d’un hoste, com ara la pressió sobre el terra al caminar i la calor que desprèn els que donen lloc a una emergència d’aquests adults ràpida, sincronitzada i pràcticament simultània

Una vegada els adults han eclosionat, inicien la cerca d’un hoste guiats per estímuls de tipus visual, tèrmic, corrents d’aire, vibracions i gradients de CO2. Una vegada comencen a ingerir sang, les puces no poden sobreviure fora de l’hoste gaires dies sense alimentar-se (2-4 dies ).

Control:

Una eradicació, o si més no un control acceptable d’una població de puces, ha de combinar tant estratègies d’organització com d’informació, en cas contrari l’èxit és dubtós.

Qualsevol tractament ha de contemplar, d’una banda els animals que conviuen amb els humans i de l’altra l’entorn immediat. En un habitatge on els humans conviuen amb animals domèstics parasitats, només el 5% de la població de puces viu a sobre els hostes, el 95% resta com a formes de vida lliure en diversos amagatalls.

Les persones afectades han de ser conscients que els tractaments s’han d’aplicar simultàniament als animals i a l’ambient, i que aquests gairebé mai seran puntuals. Moltes vegades és necessari repetir-los per assegurar el nivell de control desitjat.

Mesures Correctores i/o preventives:

En ambients tancats, un ús correcte de l’aspiradora pot eliminar entre el 30% i el 90% dels ous presents en moquetes i catifes, i entre el 15% i 50% de les larves. Com es de suposar, això dependrà del tipus de substracte i de la potència de l’aspiradora. L’eficàcia d’aquest mètode pot arribar a ser del 95% en adults acabats d’eclosionar que es troben més superficials. Després d’aspirar, la bossa de l’aspiradora ha de ser congelada, cremada o tractada amb productes químics.

També podem actuar sobre les fases de vida lliure utilitzant tractaments per vapor. Aquest mètode és molt eficaç i innocu i per tant estaria indicat quan hi ha infestacions elevades. Un tractament de la roba a 60°C durant uns 10 minuts elimina totes les fases del cicle biològic. L’atracció que tenen les puces adultes eclosionades per la llum (fototactisme positiu) ha permès dissenyar paranys de llum que capturen entre el 60% i el 86% dels adults en un radi d’uns 8 metres.

Mesures de Control Actiu:

L’actuació sobre les puces adultes s’ha de dur a terme sobre els hostes, fent ús d’insecticides tòpics o sistèmics, o be emprant pintes especials (mètode mecànic) en aquells casos en què l’edat dels animals o el seu estat de salut no recomanin un tractament químic.

Els animals domèstics també poden ser tractats amb productes que via hemàtica arribaran a les puces adultes, en les quals no provocaran cap efecte, però sí sobre la seva descendència. És el cas dels productes coneguts amb el nom d’inhibidors de la síntesi de la quitina que actuen impedint que les larves eclosionin dels ous.

Si s’opta per l’aplicació d’insecticides ambientals, s’ha de tenir en compte la presència de nens petits i d’animals domèstics sensibles a aquests productes. En aquest cas, és recomanable assessorar-se per un expert que ens podrà indicar el producte i el mètode d’aplicació adequat en cada cas. El tractament d’exteriors o d’ambients oberts sol ser més complex i depèn sobretot de l’espai a tractar.

En general es recomana que l’espai es mantingui el més net possible i sobretot intensificar aquesta neteja en les zones de repòs dels animals. L’aplicació d’insecticides en forma d’esprais, líquids, pólvores o grànuls pot ajudar a controlar les poblacions de puces. Els mètodes de control biològic assajats fins al dia d’avui encara estan relegats a un nivell experimental.

L'entrada Puça de l’home, Puces de gossos, Puces de gats ha aparegut primer a Foraplagues Sanitat Ambiental.

 Periplaneta americana 

Els adults de la panerola americana presenten una mida entre 34 i 53 mm, i com la resta de paneroles, tenen el cos deprimit i aplanat. Són de color marró ferruginós uniforme, excepte el pronot que presenta una banda submarginal de color marró clar o groguenc. Les ales són vermelloses i cobreixen totalment l’abdomen; en el cas dels mascles arriben a sobrepassar l’extrem de l’abdomen, mentre que en les femelles no.

Tot i que aquesta panerola té una coloració marró vermellós semblant a la de Blattella germanica, és difícil confondre-la amb ella ja que la Periplaneta americana no té dues bandes fosques sobre el pronot (placa dorsal del primer segment del tòrax). Igualment, la diferencia de mida entre els adults de Periplaneta americana, que és la panerola més gran (fins més de 5 cm) i els de Blattella germanica que és la panerola més petita (no sobrepassa 1.6 cm), facilita la seva identificació. Únicament és possible confondre les nimfes d’aquesta panerola amb les nimfes de la panerola negra o oriental Blatta orientalis.

DETECCIÓ I SEGUIMENT

Aquestes paneroles es poden trobar en habitatges, però és més freqüent trobar-les a grans edificis comercials com restaurants, forns de pa, botigues d’ultramarins, plantes de processament d’aliments, hospitals, etc. En aquests llocs se les pot trobar principalment a les àrees on es preparen, manipulen o emmagatzemen els aliments i als soterranis. Durant l’estiu es poden trobar a l’exterior vivint en llocs ombrívols i humits, com a buits als arbres, piles de fusta, o als patis interiors de les edificacions. A les nits és possible veure-les realitzant migracions pels carrers de les ciutats d’un lloc a un altre. Són, conjuntament amb la panerola oriental Blatta orientalis, les paneroles que es poden trobar més freqüentment a la xarxa del clavegueram.

Es desplacen corrent o volant. La via d’entrada a les edificacions pot ser a través dels productes infestats que s’introdueixen a l’edifici, a través del sistema de clavegueram pels desguassos o altres connexions amb el clavegueram, o per la migració des de llocs com: llenyers, vegetació, contenidors d’escombreries i llocs amb acumulació de detritus orgànics, que es trobin al voltant de l’edificació.

Com la resta de paneroles són d’hàbits nocturns, per això, durant el dia fugen de la llum i s’amaguen a les proximitats de canonades, aigüeres, banys, etc., on troben el microclima adequat per a la supervivència.

Per a la detecció i seguiment d’aquesta panerola es poden utilitzar trampes adhesives amb atraients específics com les feromones d’agregació o amb atraients alimentaris més genèrics.

DANYS I PROBLEMÁTICA SANITÀRIA

Com la resta de paneroles que viuen i s’alimenten en llocs amb brutícia, Periplaneta americana pot contaminar el nostre entorn i aliments amb bacteris, especialment Salmonella, amb quists de protozous, amb virus i amb fongs com Aspergilus.

CICLE BIOLÒGIC

La femella forma una ooteca una setmana després de l’aparellament. Aquesta ooteca és transportada per la femella per un període de temps que pot oscil·lar entre poques hores fins a quatre dies. Posteriorment l’ooteca és dipositada en una superfície protegida prop d’una font d’aliment i en ocasions és cementada gràcies a una secreció produïda per la boca. L’ooteca té un color marró fosc vermellós quan és produïda i després d’un o dos dies es transforma en negre. Té una mida d’uns 8 mm de longitud i 5 mm d’amplada, amb una extremitat lleugerament punxeguda i al seu interior es poden trobar entre 14 i 16 ous.

Una femella pon de mitjana10 ooteques al llarg de la seva vida. Aquest nombre pot oscil·lar entre 6 i 30, malgrat alguna femella ha arribat a pondre fins 90 ooteques. El temps d’incubació de l’ooteca és de 50-55 dies o més. De cada ou sortirà una petita nimfa que passarà per 6-14 mudes abans de transformar-se en adult. El temps de desenvolupament des d’ou a adult està molt influenciat per la temperatura, oscil·lant entre 6 mesos i més de 24 mesos, malgrat el temps mitjà a l’interior de les edificacions és d’uns 20 mesos. L’adult viu entre 14 i 15 mesos. Una femella i la seva descendència pot produir sobre 800 paneroles en un any.

L’hàbitat òptim per completar el seu cicle biològic són llocs molt calents (és activa a una temperatura entre 21 i 33ºC) amb molta humitat i amb matèria orgànica que els serveix com font d’aliment.

CONTROL

El control de les paneroles en general es basa en diversos passos:

• Inspecció: Per comprovar l’espècie de panerola implicada i determinar on estan els individus, i per tant , a on s’han de realitzar intervencions o tractaments. Aquesta inspecció es podrà fer visualment i amb trampes de seguiment de feromones o atraients alimentaris.
• Intervenció: Consisteix en l’aplicació de les mesures correctores o en la utilització del mètodes de control mecànics, físics o químics.
• Seguiment: Un cop s’ha fet la intervenció, s’haurà d’establir un sistema de seguiment similar al realitzat a la inspecció inicial que permeti determinar l’eficàcia de les intervencions realitzades i la localització de possibles nous focus d’infestació.
• En concret per al control de Periplaneta americana, s’ha de posar una especial atenció en inspeccionar les parts baixes de les edificacions, i principalment els soterranis, canonades, desguassos, calderes, i altres llocs humits i calents.

MESURES CORRECTORES I/O PREVENTIVES

S’haurà de mantenir en bon estat el sistema de desguassos i canonades, així com qualsevol altra connexió amb el sistema de clavegueram per evitar l’accés d’aquesta panerola a l’interior de l’edificació. Igualment es mantindrà un bon sanejament de l’edifici per evitar que les paneroles puguin trobar refugi i/o fonts d’aliment i aigua.

MESURES DE CONTROL ACTIU

Cal advertir que només el control químic no soluciona el problema de les paneroles. Perquè el seu ús sigui eficaç, s’ha de combinar amb l’establiment de mesures preventives i/o correctores.

El control químic es basarà en tractaments perimetrals i/o de barrera amb insecticides formulats com microencapsulats o pols humectables que evitin l’accés de les paneroles a l’edificació. A l’interior també es pot utilitzar esquers col·locats en escletxes a prop de les àrees de refugi.

OBSERVACIONS

Donat la seva relació amb el clavegueram, després de grans pluges o quan són molestades als seus refugis dintre del clavegueram (obres, etc.) aquesta panerola pot pujar a les edificacions, generant fortes infestacions als soterranis de les mateixes.

L'entrada Panerola roja o americana ha aparegut primer a Foraplagues Sanitat Ambiental.