PANEROLA ORIENTAL

Nom vulgar: Panerola Negra.

Nom científic: Blattella orientalis (Linneaus).

Ordre: Dictyoptera.

Família: Blattellidae

Mida en mm: 13-16 mm

HISTÒRIA

La panerola oriental necessita ambients frescos i tendeix a quedar-se al, o prop del nivell del sòl i es troba normalment en les conduccions de les plantes baixes i soterranis (freqüentment en les xarxes de clavegueram, des d’on emergeixen a través d’arquetes i albellons.

 

Les paneroles són importants perquè: poden contaminar productes alimentosos, utensilis de cuina i les superfícies d’elaboració; poden molestar o causar temor a les persones; tenen una olor particularment desagradable; estan associades a reaccions al·lèrgiques; poden mossegar i estan associades a la transmissió de nombroses malalties.

 

DISTRIBUCIÓ

La seva distribució ecològica és àmplia ja que s’han estès per tot el món a causa de les activitats comercials.

Les paneroles pertanyen a un grup d’insectes que, per la informació que s’ha pogut obtenir dels seus fòssils, ha romàs durant 200 milions d’anys sense experimentar cap canvi. Són essencialment tropicals i subtropicals a l’origen i han sabut aprofitar la calor dels edificis construïts per l’home, per al seu desenvolupament en llocs amb climes més freds.

MORFOLOGIA

 

1º). Adults:

Són de color marró negra brillant, aplanada. Antenes llargues i multi-segmentades. Potes també llargues i de coloració vermellosa. Amb les seves potes llargues i espinoses poden córrer ràpidament sobre la majoria de les superfícies. Uns coixins especialitzats en el tors els permet escalar fàcilment finestres de vidre o caminar en el sostre. En el final de l’abdomen presenten un parell de cèrcols anals. Té el seu cos una mica aixafat per a poder introduir-se per ranures i escletxes.

 

Posseeix també mecanisme de rellotgeria, que les fa sortir totes les nits a la mateixa hora

 

-Adults Mascles: Tenen una longitud d’antre 20 i 30 mm. Tenen la placa suprarenal rectangular.
-Adults Femelles: Tenen una longitud menor a 20mm. Són micròpteres, és a dir, les tégminas són molt reduïdes i les ales metatoràciques vestigials. Tenen la placa suprarenal triangular.

 

2º). Ous:

Posen els ous agrupats en sacs, cridats ooteques. Tenen al voltant de 7 a 10 mm. de longitud per 5mm. d’amplària, i consisteixen en dues sèries longitudinals de compartiments, en cadascun dels quals hi ha un ou en posició vertical. Cada ooteca pot fins a 18 ous, dels quals eclosionan normalment uns 15.

 

3º). Nimfes:

Les criatures són molt semblants als adults, són de menor grandària i tampoc tenen capacitat reproductiva. La pro ninfa està caracteritzada, perquè les antenes romanen unides a les peces bucals. Al principi és blanca, salvo pels ulls amb que són negres i la vora de les mandíbules que és castany; amb el temps s’enfosqueix i després de successives mudes, arriba a la seva grandària definitiva.

 

CICLE DE VIDA

La reproducció es realitza durant tot l’any, en condicions favorables. Una vegada arribada la maduresa sexual, els adults s’aparien i les femelles comencen la posada de les ooteques.

Aquestes ooteques romanen unides a la femella fins que troba un lloc apropiat (temperatura, humitat i aliment per a les futures nimfes) que dipositar-les.

 

El desenvolupament embrionari és llarg: a 30-36ºC. dura 44 dies, sent la durada normal d’unes 8 setmanes. Després de l’eclosió de l’ou apareix la pro nimfa, estat que dura uns pocs minuts, muda i dóna origen a la nimfa; la qual i després d’un cert temps, dependent de la temperatura i del sexe de l’individuo, es transformarà en adult. Les nimfes gens més sortir de l’ou, es dispersen ràpidament.

 

  • Temps de Generació:

Els mascles arriben a la maduresa sexual en menys temps que les femelles, així a 30-36ºC., des de l’eclosió de l’ou consumeixen 164 dies i 7 mudes; mentre que les femelles necessiten 282 dies i 10 mudes.

La vida dels adults oscil·la entre 2 i 9 mesos. El cicle complet és molt variable: a 28ºC., un any; però en condicions desfavorables, pot arribar a arribar a fins a dos anys.

 

HÀBITAT

Estan especialment adaptades a sobreviure amb èxit en els àmbits humans, on són especialistes a trobar un microclima en el qual sigui favorable la seva reproducció, desenvolupament i supervivència en un mitjà hostil.

 

Durant el dia, viuen en buits i esquerdes que són fosques i humides. A les paneroles també els agrada passar temps en les superfícies poroses, tal com la fusta, el cartró i el paper—perquè poden omplir aquestes superfícies amb la seva olor—que atreu a altres paneroles a aquestes mateixes àrees. Prefereix els llocs frescos sent el seu hàbitat els soterranis, cellers i cambres trasters.

 

Són típics habitants d’edificis, en llocs càlids com cuines, fleques, etc. També solen trobar-se en hivernacles atacant llavors, planters i fins i tot afectant la part aèria de plantes adultes.

 

ETOLOGIA

Són animals de clars hàbits nocturns que fugen de la llum. Solen ser actius durant la nit, passant les hores de llum amagades, normalment prop de fonts de calor i/o humitat. De comportament *gregari, si bé de cap manera es poden considerar insectes socials.

 

TIPUS DE DANY

Les paneroles prefereixen viure prop de la seva font de menjar i aigua. Llevi’ls el menjar i l’aigua i les paneroles tindran un temps més difícil per a viure en la seva casa.

 

ALIMENTACIÓ

Les paneroles són omnívores, pel que poden menjar qualsevol cosa que sigui orgànica (miques de menjar i greix, escombraries, teles de llana i cotó, cartró de paper d’empaperar). En l’àmbit domèstic s’alimenten de qualsevol tipus de restes encara que demostren una especial tendència cap als materials amb fècula, les substàncies dolces i els productes càrnics. També poden menjar molts altres materials, des del paper d’empaperar parets fins a trossos de roba.

 

Les paneroles descarreguen la seva femta mentre mengen sobre els aliments que estan al seu abast, pel que poden contaminar aquests d’amb diversos agents patògens com: virus, bacteris, fongs, protozous i helmints (cucs paràsits) que porten externa o internament en els seus cossos. Actuen també com agents causants de processos al·lèrgics.

 

CULTIUS AFECTATS

El millor sistema per a evitar tot tipus de paneroles és la seva prevenció i aquesta passa de forma inevitable, pel sanejament de l’àmbit a protegir. En escletxes i racons amb un punt d’acumulació de brutícia poden sobreviure amb relativa tranquil·litat, i aquesta pot ser una font d’aliment per a aquests insectes.

 

Cal tapar les escletxes i netejar a fons de forma periòdica, de manera que es dificulti la instauració d’una plaga de paneroles en un àmbit determinat. De tota manera en un apartament normal per molt que es netegi existeixen una gran quantitat d’espais inaccessibles per a la neteja, però no a les paneroles. Quan una plaga de paneroles queda instal·lada en un lloc és molt difícil poder-la eradicar sense la utilització de insecticides.

 

Els aerosols d’ús domèstic poden ser útils quan el nivell de població és baix, però aquests normalment estan formulats amb insecticides de durada curta, de manera que la seva persistència sol ser insuficient per a eradicar una plaga de paneroles. Algunes persones veuen una panerola i immediatament agafen un pot de “spray d’insectes”. Però, un spray ràpid d’insectes no resultarà en control a llarg termini. Ingredients en la majoria de tractaments d’aerosol i de tipus “bomba” repel·leixin les paneroles. Després que els aerosols es polvoritzen, les paneroles evadeixen aquestes àrees polvoritzades. L’usar aquests productes pot causar que les paneroles s’amaguin més profund dins les parets i després pot ser més difícil per a controlar-les. Per a treure el major profit dels seus esforços, és millor usar un mètode amb diverses tàctiques per a controlar les paneroles. Però primer, necessita entendre de les paneroles que viuen en les nostres cases, què necessiten per a sobreviure i quines accions necessita prendre per a eliminar-les.

 

 

  • ASSESSORAMENT TÈCNIC

 

El departament tècnic de FORAPLAGUES, S.C. assessorarà i comunicarà a l’empresa xxxxxxxxxxx, en els temes de rosegadors, insectes arrosegants e insectes voladors, mitjançant informes en els quals hi constaran els consells necessaris i les solucions per a tenir les instal·lacions en correctes condicions.